Blip

About this episode

Decisions: Primer projecte Videoartistic de Jaume Solé. Des del mes d’octubre d’aquest any l’autor audiovisual Jaume Solé estava treballant en el seu primer Vídeo Digital de Creació. Decisions és un vídeo que ens parla dels camins que pren la ment alhora de prendre decisions, de la seva trascendentalitat o trivialitat i de la dificultat de prendre algunes decisions. Per fer-ho l’autor a usat les imatges open source que cedeixen la organització STRAY CINEMA. Així s’ha usat la tècnica scratch per crea un relat audiovisual on es barregen efectes de pintades i un disc que gira cada cop que el cap dels protagonistes dona voltes. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre l’absurditat i la dificultat en la presa de les decisions. “La vida es un cercle”. Decidim el que decidim mai sabrem que hagués passat amb la decisió alternativa. A través d'una lletania de grans i petits sentiments de dubte es van acumulant gràfics, musica i imatges en la linealitat d'un monòleg interior en primera persona que representen els pensaments dels dos protagonistes. Des de la claredat i harmonia de les imatges amb contrasta amb la música aquest vídeo declara contradiccions, dubtes i inseguretats de la ment. Narració en dos parts diferenciades de igual inici que acaba amb la impossibilitat de seguir expressant el neguit d’haver-se poder equivocat. "Decisions" neix de la dificultat personal de poder expressar sentiments en contraposició de la facilitat de prendre decisions. La societat actual demana rapidesa, triomf i consum constant i per tant una constant tria del dia a dia. El que per qualsevol són actes quotidians per altra gent es pot convertir en una presó mental que no para de girar com un espiral infernal que no porta enlloc. Així el vídeo podria representar-se perfectament en un loop infinit en una exposició o bé es podria incloure en una estructura multimèdia on l’espectador hagués de decidir si la vol veure o com la vol veure. L’organització subjectiva i divergent dels materials de partida, absorbits i transformats per una declaració constant de generar dualitat d’opcions, genera un flux variant introduint notes dissonants en la música. Els gràfics sobreposats són un intent de modificar la història que passa volent canviar allí mateix el curs de la narració. "Decisions" ve a plantejar que el greu no és dubtar alhora de pendre una decisió i sofrir per escollir la opció adequada , l’error seria no decidir res. Fugir dels problemes suposa trobar-ne de nous, no decidir seria la pitjor de les decisions. Es conclou el vídeo amb una frase que indica la dificultat de poder expressar-se obrint un nou tema de laberints de la ment. La ment sempre sap el que fer però nosaltres sempre ens compliquem. Una obra que té com a marc conceptual els laberints de la ment, que és un dels temes recurrents dins de les històries intimes en la narrativa del llenguatge del videoart. El tema consisteix en explorar les diferents conceptes relacionats amb la ment humana i amb els sentiments com per exemple la realitat percebuda, el plaer, el sexe, la personalitat d’una persona, les seves reaccions davant diferents situacions, la malaltia, la veritat, la mentida, l’odi, l’amor, els records, la imaginació, etc... Clara influencia de Francisco Ruiz de Infante que pertany a una generació d'artistes on la sensibilitat està marcada per la trobada i la confrontació de la tecnologia amb altres materials molt simples. En les seves obres combina, sense complexos, dispositius tecnològics i bricolatge d'urgència. Gairebé sempre efímeres, les seves construccions són el resultat d'una experiència "in situ" portada al límit. Elles són creades, al voltant, per, amb i en el lloc que les provoquen. En la seva concepció de l'espai expositiu, la noció de "recorregut" o de circuit és predominant. Així doncs, elabora passatges, camins, túnels, portes ...: rituals físics d'accés cap als seus "fràgils arquitectures" a mig camí entre la construcció i la ruïna. Complexos acceleradors de l'inconscient (recorreguts i jocs de pistes) Els "recorreguts per experimentar" que proposa i el desequilibri que generen, constitueixen de vegades una "trampa" fabricada per submergir l'espectador en el qüestionament de la seva pròpia realitat perceptiva. Francisco Ruiz de Infante reconstrueix alguns modes del funcionament de la memòria en ser activada en el present: en forma de potents impulsos plens d'errors d'informació o com un torrent d'imatges que recomienzan sense fi. Les seves instal · lacions audiovisuals són complexos acceleradors de l'inconscient. Les referències al món de la infància són recurrents en tota la seva obra. La infància o millor dit els passatges Infància / adolescència / estat adult, han recorregut (i recorren) els seus diferents projectes fent-nos entrar en espais en els quals el "estrany quotidià" es fa evident (llocs per a l'aprenentatge, decorats de festes a mig desmuntar , sales de jocs sense regles en les que ningú juga, amenaçadors cabanes infantils, desequilibrats jocs de construcció a escala un, jocs de pistes sense lògica evident, espais audiovisuals de violència absurda ...) Límits entre realitat i ficció (aprenentatge, educació i risc) La seva revisió i anàlisi d'aquestes etapes "en formació" de la vida humana, presenten temàticament alguns perills de la "educació-modelització" i la seva deformació-desenvolupament en la societat adulta (societat altament "infantilizante" en el context actual, en què la remor dels mitjanes dicta de manera irresponsable el ritme del pensament col · lectiu). Al passejar dins de les seves instal · lacions, és possible trobar al · lusions directes a les maneres de construcció del període, sense normes jeràrquiques, de la infància. En la seva obra la problemàtica de l'escala, de la cosa inacabada, del lloc ocult, de la complexitat extrema en espais ineficaços, de la simetria inexacta, del desordre altament sofisticat ... es transforma en alguna cosa perillós i inquietant. Dins d'aquesta "acceleració" generada per una acumulació d'elements sensorials i conceptuals en les seves obres, Ruiz de Infante ens confronta a l'absurd i terrible d'alguns comportaments massa automàtics a causa de les regles socials adultes. Amb l'ajuda d'obstacles i frens als moviments lliures de l'espectador, qüestiona la noció de "el prohibit" a la societat "risc zero" que algunes ideologies volen vendre'ns, aquesta societat que confon sovint "participació" i "manipulació"; " bona educació "i" absència de curiositat ". Els seus dispositius ens mostren (de vegades de forma extremadament física) que la vida és un assumpte de risc i que hem d'estar sempre alerta. (...) En els meus instal · lacions recents s'entra com qui penetra en una sala de jocs inquietant, o com ho faria un nen que explora un lloc intentant espantar a si mateix. El joc al qual voldria convidar a l'espectador, pot fer-li relliscar cap al joc prohibit l'adult: aquest que barreja conscientment realitat i ficció. Jaume Solé és un autor jove amb una carrera relacionada amb l’electrònica i el so. Fins ara treballant com a tècnic de so la seva primera obra artística va ser la plasmació visual del so. http://librodeartista.ning.com/events/sinapsis-2010-libros-de on va colaborar en la creació de un llibre d’artista col·lectiu amb la obra “vidre trencat”: Potser que aquest vídeo sigui la primera obra audiovisual de una fresca trajectoria artística.

• Release Date

  Dec 15, 2011

• Runtime

  03:24